El ritual del cap de setmana – Montserrat Puig

FER EL VERMUT

Anar a fer el vermut és sinònim de prendre un àpat lleuger al migdia, abans de dinar, basat en un licor, normalment blanc o negre, barrejat amb sifó, un glaçó i un tallet de llimona. Olives, patates i altres tapes acompanyen una tradició ben arrelada a Barcelona que guanya adeptes malgrat la crisi.

Antigament els diumenges la gent es mudava per anar a missa i després de la cita religiosa es reunien amb els amics a les bodegues i cafès per fer el vermut. Molts locals de tota la vida s’han modernitzat en bars, de la mateixa manera que les patates de xurrer s’han substituït per les de bossa i les olives verdes farcides d’anxoves s’han reemplaçat per menjades de tot tipus. Tot i això les famílies i les colles mantenen el costum de beure i picar els caps de setmana.

Un glop dels orígens

Egipcis, grecs i romans utilitzaven el que avui coneixem com aperitius amb finalitats medicinals barrejant-hi herbes aromàtiques. A començaments del segle XVI en els monestirs europeus es feien servir com elixir per cuidar la salut i prolongar la vida, mentre que en el XIX els italians van desenvolupar noves fórmules que han arribat fins als nostres dies. En tenim la mostra en els vermuts creats pels germans Cinzano –daten de 1757 i des de 1999 són propietat del Grup Campari-, i Martini –de l’empresa Martini& Rossi, la marca més popular fora d’Itàlia-.Tot i la fama dels veïns mediterranis, a Catalunya gaudim de productes autòctons elaborats apoblacions tarragonines com Medusa –La Secuita-, Yzaguirre –El Morell-, i Miró –a Reus-, que omplen els prestatges de bodegues i bars tan en el mercat espanyol com en l’internacional.

Tastet d’alguns referents a la capital catalana

La proliferació de locals on anar a fer el vermut s’ha disparat en els darrers anys. Hi ha diversitat d’opcions per gaudir del ritual  però, sens dubte, és recomanable fer-ho en els llocs amb regust antic.

Comencem la ruta per la part baixa de la ciutat, alBorn.Al carrer Montcada 22 destaca el Xampanyet Ca l’Esteve que tot i la gran oferta de tapes reben una especial atenció les anxoves –l’especialitat de la casa-. A la plaça Sant Agustí Vell 1 teniu una cita amb el Bar Mundial que des de 1925 compta amb fotografies dedicades de boxejadors, perquè l’amo tenia relació amb el món del quadrilàter. Fem cap al Gòtic. La Cala del Vermutal carrer Copons 2 i Magdalenes 6 ofereix un ampli assortit de fregits i arrebossats per acompanyar la beguda, però també han incorporat l’essència italiana amb peperoncini en oli i formatge. Un altre mític al carrer Palma de Sant Just 7 és Bodega La Palma on hi manca el rètol.

Direcció al Poble-sec topem amb la Gran Bodega Elkano, al carrer Elkano 45, famosa per la decoració ultra barroca i les escopinyes. Com diuen totes les guies del món, al Quimet i Quimet del carrer Poeta Cabanyes 25, hi serveixen el millor vermut d’aixeta del planeta i compten amb una varietat de vins que arriba fins al sostre. Arribant a Sants cal passar per la Bodegueta Cal Pep, Canalejas 12, perquè malgrat la subtil rehabilitació conserva l’encant dels clàssics on el vermut i els seitons van a quatre euros i mig.

Passejant per l’Eixample les possibilitats es multipliquen. Mentre a l’esquerra del barri hi ha Morro Fi, Consell de Cent 171, on en Marcel –considerat  el Rimbaud de la canya-, serveix el vermut que li hauria agradat trobar-se a qualsevol bar, a la dreta triomfa L’Avi Manel, al 416 del mateix carrer. S’han especialitzat en tapes sofisticades, com olives farcides amb salsa d’escopinyes, per diferenciar-se de la competència. Al cor del barri del Clot el Celler Ca la Paquita –Sant Joan de Malta 53-, i la Bodega Sopena –carrer del Clot 55-, es reparteixen la clientela de la zona. Pel que fa al primer, és habitual veure gent al carrer aguantant el vermut amb una mà mentre a l’altre hi tenen un plat de cloïsses perquè a dins està ple de gom a gom. En quant al segon, els fixos duen cadires plegables com si fossin a casa.

Pugem fins a Gràcia per acabar l’itinerari. La Bodega Pinyol, a Torrent de l’Olla 7, combina vermut i tapes catalanes amb receptes valencianes. La Bodega Manolo –Torrent de les Flors 101-, i la Vermuteria del Tano –Joan Blanques 17-, tenen un tarannà semblant. Creuar Gran de Gràcia i fer cap al bar El Roure, carrer Lluís Antúnez 7, implica entrar en un dels temples del vermut de la Ciutat Comtal on l’essència d’aquesta tradició catalana es tasta a cada glop.

Vermut amb twitter

Trobar-se a les bodegues de Gràcia per fer el vermut, picar alguna cosa i passar l’estona es pot fer seguint la convocatòria a través del hashtag de twitter#vermutgracia. S’organitzen mitjançant Doodles, la seva democràcia, aconseguint un equilibri sublim entre costum i xarxes socials.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s